picafort.net

[pitjalida]

Per l’amor de Déu al•lotets!! sembla que com si encara anássiu a escola tots plegats.

Quina rivalitat! Sa meva visió de mestressa de casa es que en Toni, es nin mimat de Don Fèlix, dona s’impressió que està gelós den Pep i que no fa contes aturar fins que aquest deixi d’escriure a sa Revista. En Pep que està massa sensible tot d’una bota i se rebota. Es Cranc que vol posar pau però com que idolatra en Toni en surt esquitxat. Com que en Toni escriu d’aquella manera lo que diu se pot interpretar de moltes maneres, però clar com que en Pep es molt viu llegeix entre línies i s’emprenya. En Pep, que no es conscient de sa gran quantitat d’admiradors que te, està gelós des fans d’en Toni....

Tota aquesta brega de pati de col•legi seria divertida si an es final ningú prengués mal i decidís deixar de escriure a sa revista. Tendria un disgust molt gran si això pasés.

Deixau-vos anar de impossibles debats lingüístics amb en Toni o de d’absurdes discussions sobre pseudònims i prenguem tots junts un tequila.


_________________

[Toni]

Mai has estat tan encertada. T'equivoques si creus que jo vull que qualse col·laborador deixi d'escriure a sa revista. A s'en revés: sempre he fet cridades a que s'en apuntasin més i tu ho saps. T'he animat a tu mateixa.

No crec que jo sigui es vassiat d'en Fèlix, i si ho som, ho som en sa mateixa mida que ho vaig esser de Don Nicolau, Don Mateu Ferrer i Don Guillem Alzamora. Val més caure en gràcia que esser graciosos.

Me perd sistemàticament s'unica retribució que sa direcció dispensa als altres col·laboradors de sa revista: es opípars sopars, pagats d'una butxaca privada i honesta.

Aqui pos punt i final a aquesta "olla de caragols" i baralla de pati d'escola. Pensa que qualcú va personalitzar es debat, i crec que no ho havia de fer.

M'apunt al tequila, tot i que (com que per jo és massa fort) me l'estim empassolar en forma de "Margarita". Convit jo. Posau hora.

[Crancdesiqui]

Grasis Pitjallida per refredar un poc es anims, jo nomes he intentat possar un poc de serenitat i casi en surt batculat.
Per cert que amb aquest cristo me vaig oblidar de comentar una cosa que vares dir mes adalt; textualment "no en tenc gaire de ganes de fer un cafetó amb un picador de llargues mans que me vol ensenyar sa pitrera"
Nomes te vull dir que no passis ansia, pots aceptar ben tranquila s'oferiment que t'ha fet en Toni de convidarte a un Tequila sensa gens de por, encara que que comprenc que al llarg del temps ses males llengos i molta enveja resentida l'hi han donat injustament a nes nostro amic Toni una fama que per res se correspon amb seu caracter amable ni amb es seu comportament cavalleros.
Una aferrada a tots dos

[Pep de sa Saa]

Una altra cita de na Pitjalida:...en Toni, es nin mimat de Don Fèlix, dona s'impressió que està gelós den Pep i que no fa contes aturar fins que aquest deixi d'escriure a sa Revista. Menos mal que aquesta impressió no ha sortit del teclat del meu ordenador. UFF!. Perquè si ho hagués dit jo! BUENOOOOOO!.
Si em permets Pitjalida, jo me'n beuré DOS de tequiles (si puc triar m'agrada el tequila Jose Cuervo) i que venguin en Freedom i en Crancdesiqui (malgrat crec que els hi deu agradar més el "Margarita", com a nen Toni).
Això també és un punt i final.

Fins prest.

[Xisco]

C I T E S :

ENAMORADA DE LA VILA. Dj Jun 10, 2004
“Ja fa anys des de la primera vegada que va caure en les meves mans un texte seu, però mai no havia tengut el plaer de mantendre una conversa amb ell i fa uns dies el vaig veure per primera vegada i no se sembla ni prop fer-s'hi a allò que jo imaginava. És clar que això no és bò ni dolent, sino diferent.
Me l'imaginava més macarró, per això de la "jerga" que empra i en va sorprendre, sí. Només el vaig sentir dir un grapat de paraules i no anaven dirigides a mi, no puc dir gaire cosa més. Però aquella foto que li publicaven no li feia justícia. En la realitat sembla més normal, s'entengui normal com a més comú i manco macarró.
Res, que enhorabona i a seguir lluitant en la tasca de fer-nos passar una bona estona sr Cantarellas”.

PEP DE SA SAA: (A s’anterior etapa de sa revista)
Encara estic cercant s’exemplar a on en Pep de sa SAA suplica a en Cantarellas sa seva opinió sobre ell i sa seva manera d’escriure. No vos preocupeu. Prest donaré amb aquest número. Tenc tots ets exemplars enquadernats. Sortirà.



Finalment, i si sabeu lletgir ho comprobareu, en Pep diu que se pren Dos tequiles ell tot solet. Trob que en Cantarellas ha estat més cavaller, i per dos vegades: una convidant a un café, i una altra, conminant a en Pep i a na Pijalida a posar hora i puesto per fer es Tequila junts. Aixó ho diu tot.

[pitjalida]

I que n’estic de contenta de que aquest barullo s’hagi acabat!!! , (malgrat en Xisco encara ho vol remoure)

I que tal si aquest tequila el prenim tots plegats?


_________________

[Pep de sa Saa]

Jo també tenc molta curiositat en rellegir aquest article on suplic l'opinió d'en Toni. Per favor, si el trobes penja'l tot sencer. És ben normal que un aficionat com jo vulgui conèxier l'opinió d'un gran mestre com és en Toni (i que consti que això no vol dir que vulgui ser com ell).
En quant a lo del tequila, diré que interpretacions d'un text se'n poden fer moltes ara invencions ni una (en cap moment he escrit tot solet).

Fins prest.

[Xisco]

Al César lo que es del César: Tens raó, Pep, no has dit en cap moment que ho beuries tot solet. Demàn excuses. Sa frase m'ha parescut un poc indeterminada, però és vera que no ho has dit.

[pitjalida]

Llegint es darrer numero de sa revista m’he donat conta que s’altre dia quan vaig fer sa llista de pseudònims famosos men vaig deixar un de molt important, es d’un periodista que casualment va estudiar a sa mateixa escola que jo: es Moix a l’Ombra
_________________